Noticies de dones

Aquests darrers dies han anat apareixent en diversos mitjans de comunicació, notícies i/o opinions que d’una manera o altre parlen de dones o tenen connexió amb elles.

Ja em vaig fer ressò de la notícia sobre les ciutats industrials per a dones a l’Aràbia Saudita, però ara voldria referir-me a altres notícies.

1. Comentari de l’Alejandra Agudo aparegut al blog Mujeres del País amb el títol:
Empezar la casa por el baño
Quan diu que en època de crisi, cal posar molta imaginació i iniciativa per a resoldre problemes, i que per regla general, les dones són molt bones per tirar endevant nous projectes, està posant negre sobre blanc una realitat per tothom coneguda. Ella explica l’experiència de l’arquitecta xilena Joan MacDonald que ha col.laborat en diversos projectes de transformació d’àrees desfavorides d’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica. Els criteris mantinguts per les dones per a la transformació del seu entorn, podien semblar poc ambiciosos a primera vista, però esdevenien focus de canvi per tota la comunitat.
En aquesta línia es pot recordar també, els projectes que es van realitzar, i encara segueixen fent-se, a la Índia i d’altres països, gràcies a la concessió de microcrèdits a les dones.

2. La segona notícia a comentar és la condemna de la dona de Bo Xilai, destacat dirigent del Partit Comunista de la Xina. Diversos comentaristes han parlat de la lluita de poder que s’està duent a terme de forma soterrada a la Xina i en la que està directament implicat en Bo Xilai. La manca de proves, donat que es va incinerar ràpidament el cos de l’agent britànic mort, sorprèn amb la rapidesa del judici a Gu Kalai, fonamentat en la declaració d’una persona que es va refugiar a l’ambaixada dels EEUU. La ràpida acceptació de culpabilitat per part de la pròpia Gu Kailai sorprèn una mica i no acaba de quedar clar si està assumint una culpa que no és seva per així ajudar a altres persones.

3. La mort de l’atleta de Somàlia Samia Yusuf quan intentava arribar a Itàlia en un cayuco és la tercera notícia. Aquesta expressa una realitat que per desgràcia ens és ben coneguda. Persones deixant la seva casa, els pares, germans, amics, en definitiva el seu món, amb l’esperança d’arribar a un lloc on creuen que podran tenir més alternatives vitals. Al final els sommis trencats d’una dona lluitant pel seu futur.

4. Les declaracions del republicà Todd Akin parlant de les violacions legítimes, que han tornat a posar sobre la taula el tema de l’avortament i els drets de les dones. D’aquesta notícia s’han dit moltes coses i pot ser un punt important de cara a les properes eleccions del president dels EEUU. No deixa de ser un reflex d’una part de la societat americana. M’indigna tant aquesta notícia que crec que no soc capaç de fer un comentari mínimament tranquil.

5. Condemna d’una dona més del Sudan, Layla Ibrahim Issa Jumut, a morir lapidada per haver sigut declarada adúltera. En aquests moments està esperant a la presó l’execució de la sentència, juntament amb el seu fill de sis mesos. Evidentment l’home que va tenir relacions amb ella, no està condemnat.

6. La relació de les 100 dones més poderoses del món publicada a Forbes

L’altre cara de la moneda: dones triomfadores.

7. Onada d’agressions sexuals a dones a Egypte, després del Ramadà. Problema que per la seva virulència, les autoritats ja no poden fer veure que no existeix i han d’actuar ràpidament. Aquestes actituds són una manera més de dir a les dones que no poden anar soles pel carrer, que necessiten “la protecció” d’un home. Si no segueixen aquesta norma, ja saben les conseqüències. Crec en el respecte com a premissa fonamental de la vida de les persones.

8. La mort d’una periodista japonesa quan estaba cobrint la guerra de Síria. Professional valuosa i de reconegut prestigi.

Aquí no s’acaba la relació de notícies, podria seguir. La meva pretensió no és ser exhaustiva, sinó compartir el que m’han fet pensar totes elles.

A. En temps de crisi i de guerres, s’acostumen a radicalitzar les posicions relacionades amb les dones. Per un costat són imprescindibles en l’economía de guerra i participen de forma activa, utilitzant totes les seves dots organitzatives per resoldre aspectes d’intendència o lluitant en primera fila. Davant de la crisi o en situacions límits, desenvolupen iniciatives molt valuoses aplicables en diversos camps. Per desgràcia, si es dóna un canvi de situació , s’obliden les seves aportacions i es tendeix a que tornin a ocupar llocs irrellevants o directament han de tornar a recloure’s a casa. La frustració que genera aquest pas enrere, repercuteix en la vida personal i col.lectiva.

B. Radicalització de posicions religioses. Aquí incloc tan les derivades de creences musulmanes (el cas de la Layla de Sudan) com catòliques ( Todd Akin). No em puc resistir a citar la frase:”quants disbarats s’han comès en nom de Déu”

C. La normalització de la presència de les dones en sectors que només uns anys enrera es consideraven exclusivament masculins: periodista de guerra, empresàries o dirigents polítiques. El camí recorregut no sempre ha estat fàcil i fins i tot, en certs casos, dubto que sigui un bon exemple.

D. La manca de respecte i de valoració de les dones que poden ser considerades com objectes de satisfacció sexual de forma unilateral o que poden ser utilitzades com a moneda de canvi per aconseguir el poder. No em cansaré de dir que sense respecte no es pot crear cap relació, tant de tipus personal com col.lectiva.

E. La globalització de la informació que permet la difusió d’ aquestes o altres notícies. Els mitjans ajuden a crear opinió i cal per tant, contrastar les notícies per arribar cada un de nosaltres, a formar la pròpia opinió.

La normalització de les notícies en les que intervenen dones, no ens pot fer creure que ja estem al final del camí. És evident que no.


Hem d’aconseguir un món més respectuós i igualitari, on tots, dones i homes puguem conviure i ser tractats com a persones, i això, encara està una mica lluny.

</