Les ciutats industrials de les dones

Abans d’ahir vaig llegir en un blog del diari Le Monde, la notícia referida a la construcció d’una ciutat industrial a Aràbia Saudí, adreçada exclusivament a dones. Blog diari Le Monde. També va sortir a The Guardian i va ser recollit ahir pel diari El País. Avui aquest mateix diari dedica una editorial a aquest tema.

A que ve la posada en marxa d’aquesta ciutat, que pel que es veu no serà l’única (s’està estudiant la construcció de quatre més)?

Aspectes econòmics:
1. És el segon país exportador de petroli i per mantenir aquest lloc, ha de desenvolupar i millorar l’indústria pel que necessita mà d’obra masculina.
2. Desigualtat del 23% entre la taxa d’ocupació masculina i la femenina que comença a ser insostenible.
3. Percentatge molt baix de l’ocupació masculina del propi país.
4. Ocupació de llocs de treball creats per a dones per homes. El tipus de llocs de treball que poden ocupar actualment les dones son de caixeres a les botigues o a bancs on el personal és exclusivament d’aquest sexe. Amb la creació d’aquestes ciutats podran ocupar llocs en el tèxtil, la industria farmacéutica o la industria alimentària.
5. Aràbia Saudí necessita donar sortida a les dones que han tingut accés a algun tipus de formació acadèmica o professional. La inversió en la seva formació representa un cost que el país vol recuperar.

Aspectes polítics:
1. Es vol actuar abans de que es produeixin revoltes com les encapçalades per les dones de Tunícia. Tal com recull la periodista Caroline Davies a The Guardian, el 65% de les dones saudís volen una major independència econòmica mitjançant l’ocupació en el mercat laboral.
2. Des de fa temps les organitzacions de drets humans estan denunciant la discriminació sistemàtica de les dones a l’Aràbia Saudí. Per reduir aquestes crítiques el rei Abdallah s’ha compromés, prèvia consulta a les autoritats religioses, a instaurar el vot de les dones a partir de l’any 2015. Dins d’aquesta línia seudo aperturista, es pot incloure la participació per primera vegada en uns Jocs Olímpics de dones saudís.

Un aspecte que no s’acaba d’entendre és que aquestes ciutats es creen a petició d’empressàries saudís. Amb la situació existent es fa difícil pensar que algunes dones hagin pogut tirar endevant les seves pròpies empreses, si no és sota la protecció o amb l’aquicëncia del govern del país. Sigui el que sigui, el proper any s’espera que estigui operativa la ciutat prop de Hofuf.

Quin és l’anàlisi que es pot fer des del punt de vista de les dones?
A priori, tot el que sigui marginar a les dones, separar-les de la vida normal, permetent només l’accés a determinats treballs, em sembla incorrecte.

Però no puc oblidar que, de la mateixa manera que els sindicats de classe, durant la dictadura, van optar per incorporar-se als sindicats verticals, per així poder arribar als treballadors, no crec que sigui absolutament negatiu que les dones saudís, com a mínim, puguin tenir accés al mercat de treball.

Utilitzant el principi del feminísme clàssic, que strong>no pot haver llibertat individual sense independència econòmica, cal esperar que la incorporació al món productiu, contribueixi a aconseguir aquesta fita. És la via per aconseguir “una habitació pròpia i sis penics” com deia l’escriptora Virgínia Wolf.

Les situacions no es modifiquen en dos dies, cal perseverància i fortalesa per anar canviant normes de cultura i tradicions profundament arrelades a les persones. Segur que els hi caldrà donar molts i molts pasos per arribar a aconseguir el que elles desitgen.

Per tot això, penso seguir amb intetés l’evolució del projecte i em resisteixo a ser negativa a priori. Vull ser conseqüent amb la meva idea de que cada poble ha d’escollir el seu futur, i si els passos que es donen van en la línea de millora dels drets humans, encara que siguin petits i lents, cal respectar-los.

2 thoughts on “Les ciutats industrials de les dones

  1. Hi ha una cosa que sempre m’ha preocupat i és el donar opinions sobre altres països a partir de la nostra mentalitat. Amb les nostres circumstáncies i amb la nostra cultura no estem d’acord amb determinades coses, però el més important és intentar posar-se a la mentalitat dels altres i intentar pensar que és el més adient, evitant en tot moment visions una mica “colonialistes”

  2. Anna, molt bé recordar les característiques del país per entendre l’entorn de la mesura. És possible que durant un temps moltes dones saudís facin una feina que abans feien homes immigrants. Però el que compta és que tindrán accés a feines noves i diners guanyats per elles mateixes. Estic molt d’acord amb la teva opinió. Qué hauria estat de tantes vides com les nostres si no haguéssim tingut economia pròpia? Petons

Els comentaris estan tancats.