Política de comunicació del govern espanyol

Fa dies que per molt que intento comprendre les declaracions i actuacions de membres del govern o del president, no aconsegueixo treure’n l’entrallat.
El passat dia 5 en un article del Financial Times, escrit per David Gadner, titulat The silent Rajoy is deaf to Spanish emergency, s’exposaven diverses idees que crec que em van tranquilitzar ja que vaig veure que no soc jo sola la que té problemes de comprensió. Aconsello llegir-l’ho, però de moment avanço algunes idees aclaridores:
. El Sr. Rajoy parla només de tant en tant al parlament, en públic o als mitjans. Quan ho fa, sembla que estigui actuant.
. El seu estil de govern és a base de decrets i no de buscar aliances.

Fa referència a un article d’opinió de Jesús Ceberio publicat a El País on es diu entre d’altres coses, que Rajoy creu que s’adresa a persones que viuen en un lloc on no arriba Internet. A mi em porta a pensar que potser si que el govern en plé desconeix l’abast d’Internet i creuen que tothom està en la seva mateixa situació. Això fa que ni les persones d’altres països ni els que vivim a Espanya els entenguem o, encara pitjor, davant de les incongruències entre el que es manifesta en els mitjans espanyols i el que es declara a mitjans europeus o d’altres parts del món, tots acabem convençuts que intentan aixecar-nos la camisa.

Em va semblar també molt enriquidora l’entrevista que la periodista Patrícia Ortega va fer al Sr. Rodolfo Martín Villa i que es va publicar a El País del diumenge 12 d’agost, Espero que no li molesti si reprodueixo una frase que crec fonamental per avançar en la comprensió de la política espanyola. Diu així: “hay bastantes más casos de lo que sería de desear de gente que se ha iniciado en las filas de un partido político y no ha hecho otra cosa, son profesionales de la política, no políticos” Veritat que no te desperdici?

No pot ser que necessitem un traductor simultani o una guia de pistes per comprendre als polítics. La política de comunicació del govern, no s’improbitza: segueix una estratègia estudiada i perseguint uns objectius específics. Potser cal que se la replanteixin i que la modifiquin. La seva obligació és explicar les coses de forma clara i si cal per la complexitat del tema, utilitzar eines pedagógiques, que ho facin. Si cal que apareguin cada dia als mitjans, que ho facin també. No es pot consentir que els ciutadans ens assebentem de les notícies pel BOE o a través de diaris o agències estrangeres. Només amb un canvi en la manera i forma d’adreçar-se a la gent, el nivell de confiança i de credibilitat pujarà.

El descrèdit de la classe política és dolent per a tothom.