Més visions sobre María Blanchard

Després del comentari sobre les exposicions de l’obra de la María Blanchard he anat ampliant la cerca d’informació sobre la mateixa (per cert el seu nom era Maria Gutierrez Cueto, però va triar utilitzar el cognom del seu avi matern).

Una cosa que m’ha sorprès,  és constatar la informació reduïda que hi ha, bastant repetitiva, però que estic segura que després d’aquestes exposicions, la de Santander corresponent a l’etapa cubista i la de Madrid, una antològica, s’ampliarà.

Per exemple, m’agradaria recomanar l’article que va aparèixer el passat divendres 28 de juliol a Babelia, escrit per Javier Maderuelo i titulat: Un respeto para María Blanchard. Destaca la seva sensibilitat que queda recollida en l’ús del color i la seva tècnica, que entre altres aspectes es manifesta en el tractament dels plans, en diferents direccions, que donen a les seves obres una sensació de dinamisme i mobilitat. Per a ml el tema del color en les seves composicions sempre m’ha cridat l’atenció i per això m’he sentit identificada quan en Javier Maderuelo parla del “colors serens i harmoniosos”.

Fa un parell de mesos, al Museu Picasso de Barcelona, havia una exposició que plantejava la pregunta sobre si Picasso havia utilitzat la tècnica del collage abans del 1912, a partir de l’anàlisi d’un dibuix del 1899.  Sembla que no va ser així i que el seu ús esdevé una tècnica habitual dins del col·lectiu  dels cubistes, com en el cas  de Maria Blanchard .

Hi han diverses webs on es pot trobar informació, entre d’altres voldria destacar:

hoyesarte.com

mujeres en el arte

I sobre tot aquesta peça fantàstica:

Elegía a María Blanchard por Federico García Lorca

Espero poder anar afegint coses sobre aquesta gran pintora.

 

One thought on “Més visions sobre María Blanchard

  1. Hola Anna! Enhorabona pel bloc! Enllaçant amb el tema de la pintura, has triat una fotografia que bé podria ser d’un quadre impressionista. Bellíssim el joc de l’aigua i el color. Espero seguir llegint les teves opinions.
    Una abraçada,
    Rosa Ventura

Els comentaris estan tancats.