Avortament i política

Les notícies impactants, a vegades convé deixar-les refredar i que quedin dins del nostre cervell per anar donant-hi voltes de forma serena.

Avui només em concentraré en tractar aspectes relacionats amb la supressió del tercer supòsit d’interrupció per causes mèdiques descrit a l’Article 15 de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de la salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs que contempla: Cuando se detecten anomalías fetales incompatibles con la vida y así conste en un dictamen emitido con anterioridad por un médico o médica especialista, distinto del que practique la intervención, o cuando se detecte en el feto una enfermedad extremadamente grave e incurable en el momento del diagnóstico y así lo confirme un comité clínico”. 

Ho faig així perquè aquest punt és el que ha aixecat més pulsaguera, però estan previstos altres canvis que són també molt importants per les conseqüències que comportaran.

Davant d’un tema tant delicat que afecta a persones que han de prendre una decisió  dolorosa i traumàtica, crec que és prudent utilitzar la veu de persones amb criteri i amb més coneixement que el meu propi.

L’article escrit per Juan Masiá Clavel (jesuïta i professor de Bioètica en la Universitat Catòlica Sophia, de Tòquio) a El País del dijous 2 de juliol, amb el títol Aborto y vida naciente con malformaciones,  a més de les explicacions objectives sobre algunes malformacions concretes, destaca alguns aspectes que comparteixo plenament.

En primer lloc posa èmfasi en la tasca a realitzar pels professionals que han d’acompanyar a les persones implicades en la fase de reflexió i de presa de decisió. Divideix aquesta tasca en cinc aspectes:

  • Empatia amb la persona
  • Facilitar tota la informació de manera objectiva i ajudar-la a prendre una decisió
  • Respectar que sigui ella qui prengui la decisió (sense imposicions prohibitives ni amb complicitat permissiva)
  • No condemnar-la, encara que la decisió que prengui no correspongui amb una determinada moral
  • No abandonar a la persona després de que hagi pres una decisió i estar al seu costat al llarg de tot el procés.

Una cosa és que algú, segons la seva moral personal, cregui que l’acte de l’avortament no és correcte,  però no pot ser en cap cas incompatible amb el respecte a la decisió adoptada per  una persona un cop sospesades totes les possibilitats i conseqüències del seu acte.

Crec que és significatiu el primer paràgraf de la Llei en qüestió que diu:  “El desarrollo de la sexualidad y la capacidad de procreación están directamente vinculados a la dignidad de la persona y al libre desarrollo de la personalidad y son objeto de protección a través de distintos derechos fundamentales, señaladamente, de aquellos que garantizan la integridad física y moral y la intimidad personal y familiar. La decisión de tener hijos y cuándo tenerlos constituye uno de los asuntos más íntimos y personales que las personas afrontan a lo largo de sus vidas, que integra un ámbito esencial de la autodeterminación individual. Los poderes públicos están obligados a no interferir en ese tipo de decisiones, pero, también, deben establecer las condiciones para que se adopten de forma libre y responsable, poniendo al alcance de quienes lo precisen servicios de atención sanitaria, asesoramiento o información”. Per tant, queda clar que estem tractant d’un aspecte íntimament relacionat amb el dret de les persones que afecta a la seva llibertat de decisió. Aquests drets recollits a la Llei ha comportat el posar el nostre país al mateix nivell que quasi tots els països d’Europa

Tornant a l’article esmentat, a la part final es diu:”… habrá que seguir trabajando para que en nuestra sociedad no se discrimine a causa de la discapacidad y se responsabilice la sociedad entera del apoyo a la dependencia en todas las fases de la vida. Sin hacer esto último, no tendrà credibilidad el legislador que intente suprimir el citado tercer supuesto”.  Jo afegeixo, encara tindrà menys credibilitat si es té present que en paral·lel s’està duent a terme una gran retallada en l’aplicació de  la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia.

Una cosa està clara, la immensa majoria de la població combreguen amb les idees de tolerància. Un pot creure que mai faria ús d’aquest supòsit de la llei, perquè les seves creences no li ho permeten, però  això no pot en cap cas, impedir el respecte a les persones que han de prendre una decisió tan dolorosa ni intentar reduir els seus drets personals.

Em pregunto perquè doncs, el ministre Gallardón ha decidit obrir aquest meló en aquest moment.  

El govern actual està bastant desacreditat, tal com es posa de manifest en diverses enquestes que han anat apareixent als mitjans de comunicació en els darrers dies. Es va rumorejant possibles canvis en la composició del govern i fins i tot es qüestiona si el Sr. Rajoy podrà continuar al front del mateix. A què ens porta això? 

Algunes peces del Partit Popular estan començant a prendre posicions de cara a no quedar fora de joc segons el que passi. Una d’aquestes peces és la presidenta de la Comunidad de Madrid que des de sempre ha mantingut posicions més a la dreta del Sr. Gallardón (com a mínim fins ara). Hi ha un determinat sector del PP que està  preparant accions més conservadores i radicals, de cara a guanyar influència en sectors socials que així ho reclamen, per exemple l’Església oficial, i que els poden aportar vots i recolzament de sectors desesperats.

És evident que podran guanyar adeptes, però al mateix temps, aquest allunyament de les persones que es troben en una situació tant dramàtica com és la d’haver de decidir per la interrupció d’un embaràs, que en la majoria dels casos que contempla el tercer supòsit de la llei actual, es tracta d’embarassos desitjats i buscats, propiciaran situacions que creiem superades.

Com sempre s’ha donat, les persones amb mitjans econòmics tindran la capacitat de poder anar a un altre país a avortar. Per contra, les persones amb pocs recursos (i la crisi és molt dura) hauran de recorrer a pràctiques amb més risc ja que caldrà fer-les sense les condicions adients. A l’angoixa de la decisió, s’afegirà ara l’angoixa de la situació en la que s’haurà de dur a terme.

No puc deixar de recordar algun cas que vaig viure de prop,  en l’època de la dictadura, en la que un matrimoni, per problemes familiars greus,  va haver de decidir avortar en unes condicions penoses, de manca d’higiene, d’inseguretat, etc. Acompanyar-los en aquells moments em va frapar de tal manera que no he oblidat mai el seu patiment.

Voldria no haver de pensar que,  per un afany de poder, persones es poden veure abocades a patir una situació  que per bé de tot el país, ja estava superada des de fa molts anys.

One thought on “Avortament i política

Els comentaris estan tancats.