Informació, Coneixement, Saviesa

No em deixa de sorprendre la manca de reflexió i d’anàlisi de la informació. Recordo una conferència impartida per en Joan Majó ja fa més de vuit anys, que va explicar com es construïa la següent piràmide: a la base estava la Informació; al centre el Coneixement (que es construïa a partir de la informació) i a l’extrem superior la Saviesa (que era el compendi del coneixement i la reflexió).

Sense ell saber-ho, em va quedar molt gravada la seva exposició  i he intentat tenir-la sempre present. Cada dia rebo  correus electrònics i els llegeixo per extreure’n informació a partir de la qual pugui elaborar coneixement. El primer problema amb el que em trobo, és constatar que moltes vegades no contenen cap informació, només xafarderies (sense cap interès), o dades mal girbades.

Tothom parla d’economia però resulta que quasi ningú aplica els principis més elementals d’aquesta ciència. Per començar un bé econòmic és un bé escàs i com a tal no es pot manllevar. El temps és un bé escàs (no només el nostre sinó el de tothom) i per tant cal administrar-ho amb delicadesa i respecte. Per continuar hem de ser concients que la informació necessita uns canals físics de transmissió que cada vegada han de ser més amples per permetre que circuli aquest flux de dades tan gran. Les comunicacions no són gratuites, i val la pena valorar si les informacions que volem enviar  realment poden ajudar a tenir més coneixement o no.

A vegades tinc la sensació de que ens estem tornant més infantils, en l’aspecte de no poder pensar abans d’actuar: re-enviem coses sense pensar i fins i tot sense haver llegit el contingut. La necessitat d’immediatesa ens porta a prémer el botó de re-enviar sense haver respirat abans 10 cops, o millor dit, sense haver dedicat ni tans sols un minut a analitzar els continguts.

La saviesa ens la hem de treballar.

One thought on “Informació, Coneixement, Saviesa

  1. El problema de les noves tecnologíes, q ens permeten enviar o accedir a informació molt facilment, es q hem perdut les referències.

    M’explico, quan utilitzes un mitjà clàssic per buscar una informació, tens referències del mitjà, de l’autor, de la bibliografía q l’acompanya,….Amb les noves tecnologíes, no tenim cap referència per valorar la informació; el nom del q t’ho envía, si fos el cas, tampoc ens serveix la majoría de les vegades; ja q la gent fa el q comentes, reenvía missatges, sense questionar-se:

    1er. Aquesta informació es certa? qui l’avala? de on surt?
    2nd. Aquesta informació, quin contingut ideològic te? Q preten?

    Avui estem veiem amb massa freqüència, com gent q sabem tenen un bon nivell intelectual, es dediquen a enviar i reenviar informació, sovint molt tergiverssada, per no dir enganyosa, sense cap pudor. I sempre amb aires de redenció: passa-ho a tothom, si no ho fas ets cómplice,…

    Item més. Sovint veiem gent progressiste, enviant missatges catestrofistes cap als fonaments de la democràcia; la crítica i desprestigi q tant de moda s’ha posat cap a l’actitut o comportament de determinats polítics o polítiques, es generalitza cap a tot polític o política. Si ens carreguem a tots els polítics, qui ha de fer política, “El Caudillo?” .

    Siguem seriosos, aquest interés nihiliste cap a la política, només afavoreix una sortida autoritària liderada per la dreta dura, tan visible en molts mitjans de comunicació madrilenys.

    O sigui: Enviadors compulsius de missatges nihilistes, deixeu de fer el joc als no demócrates!!!

Els comentaris estan tancats.